So i soroll. Per què tenim dues paraules per referir-nos a les ones sonores?

És difícil descriure allò que és invisible als nostres ulls. Per això a 1r d’ESO hem experimentat amb el so i el soroll i hem gravat els nostres experiments.

Aigua i ones sonores

Freqüències i ordre. Hem volgut recrear a l’aula l’experiment que demostra que les freqüències de les ones sonores fan canvis en la pressió de l’aire a una determinada velocitat, i aquestes diferents velocitats fan vibrar la membrana d’un pandero d’una determinada manera. Si posem sal a sobre de la membrana i l’acostem a l’altaveu que va reproduint diverses freqüències, veiem que la sal es mou i s’organitza sobre el pandero de diferents maneres.

Aquest és el nostre experiment

I aquest és l’experiment que ens ha inspirat

Li agraden totes les freqüències al gos de la Mireia?

La Mireia li ha posat al seu gos aquest vídeo sobre els llindars d’audició en relació a l’edat, How old are your ears?

I el seu gos se l’ha escoltat, fins a una determinada freqüència, una que, per cert, les persones de més de 30 anys segurament ja no podran sentir. És a dir, encara que us sembli que no sona res, en realitat està sonant una freqüència bastant aguda, no audible per la població adulta, perquè perdem cèl·lules ciliades des del moment en que naixem, les cèl·lules sensorials amb cilis que tenim a la còclea.

Voleu veure què ha fet el gos?

Com viatgen els canvis de pressió que produeixen les ones sonores?

Ones sonores i moviment

També hem creat ones sonores desordenades, sorolls, no gaire agradables. Els hem gravat, els hem combinat, els hem ordenat en el temps… Hem ordenat el caos. El resultat, és música?

Podeu escoltar aquí algunes de les creacions sonores dels alumnes de 1r d’ESO A.