Paisatges sonors. Soundscapes
Els alumnes de la Comissió Creació musical han fet diversos projectes sonors amb eines digitals i també amb sons descoberts a partir de la investigació tímbrica.
Amb els primers paisatges sonors hem volgut recrear la pintura. La primera proposta és de l’Erick, la Maria, l’Ivan i l’Arnau, de 1r d’ESO. S’han inspirat en un paisatge del pintor català Aguilar Moré, Cannes (1954). Han explicat amb la seva creació sonora el que els ha suggerit l’obra: els llums del carrer estan encesos, és de nit, les palmeres s’agiten al vent, i el cel, ennuvolat, és una amenaça per a les dues úniques figures solitàries que ara passen per sota el fanals i que es fan visibles només per uns instants, envoltades de nit.
Cannes. Aguilar Moré, 1954
Aquests joves compositors han hagut de provar vàries taules fins que han trobat la que ressonava com ells volien. El vídeo de la gravació desvetlla alguns dels secrets dels seu paisatge sonor. Voleu descobrir com ho van fer?
La Laura i la Rocío han fet un paisatge sonor inspirat en una obra de Marta Lafuente, En la habitación azul (1975). Volien explicar com podria sonar aquest espai tancat on els va semblar que hi havia una nena tota sola, tranquil·la i concentrada en les seves coses.
En la habitación azul. Marta Lafuente, 1975
I la Nora, la Kim i el Pol F. han triat l’obra Composición en tres planos, d’Oswald Aulestia, esmalt sobre làmines de metacrilat en caixa de metacrilat.
Composición en tres planos. Oswald Aulestia, 2002.
El paisatge sonor que han creat és molt rítmic, una mica inquietant:
La visió d’aquests llavis ha portat a fer servir el so dels llavis en el paisatge sonor. Aquesta idea inicial ens ha recordat la poesia sonora de François Dufrêne, Batteries Vocales, de 1958.