Author - Begonya Folch

Projecte Melodia 1r ESO A, B, C

  "El bosc", "La pobresa", "Històries del cel", el futur o la crisi de refugiats sirians han estat la inspiració per a la nostra creació melòdica d'enguany. Són alguns dels temes dels nostres "Treballs globalitzats" (TG), als quals hem volgut afegir un tema tan suggeridor com el del futur i un altre tan actual i punyent com el de la crisi dels refugiats sirians. L'alumnat de 1r d'ESO ha triat un d'aquests temes com a inspiració per a la seva creació melòdica amb GarageBand o Noteflight.   La primera tasca ha estat filtrar les imatges per drets de reutilització sense finalitats comercials ni modificació. En els casos en què ens ha agradat molt una imatge i no teníem drets de reutilització, alguns alumnes han escrit als autors de les imatges per demanar-los permís per fer servir la fotografia en el seu treball escolar. Hem rebut respostes precioses i per això hem volgut mostrar-les aquí. És el cas de la carta de la Irene V. a Robin Flories, i la resposta que va rebre del propi autor tot donant-li permís per usar la seva il·lustració sobre el futur: Hello, Robin, My name is Irene and I would like to ask you if I could use [...]

So i soroll. Per què tenim dues paraules per referir-nos a les ones sonores?

És difícil descriure allò que és invisible als nostres ulls. Per això a 1r d'ESO hem experimentat amb el so i el soroll i hem gravat els nostres experiments.   Aigua i ones sonores     Freqüències i ordre. Hem volgut recrear a l'aula l'experiment que demostra que les freqüències de les ones sonores fan canvis en la pressió de l'aire a una determinada velocitat, i aquestes diferents velocitats fan vibrar la membrana d'un pandero d'una determinada manera. Si posem sal a sobre de la membrana i l'acostem a l'altaveu que va reproduint diverses freqüències, veiem que la sal es mou i s'organitza sobre el pandero de diferents maneres.   Aquest és el nostre experiment     I aquest és l'experiment que ens ha inspirat     Li agraden totes les freqüències al gos de la Mireia?   La Mireia li ha posat al seu gos aquest vídeo sobre els llindars d'audició en relació a l'edat, How old are your ears?     I el seu gos se l'ha escoltat, fins a una determinada freqüència, una que, per cert, les persones de més de 30 anys segurament ja no podran sentir. És a dir, encara que us sembli que no sona res, en realitat està sonant una freqüència bastant aguda, no audible per la població adulta, perquè [...]

Préstec o robatori?

  El famós Nokia Tune, tretze notes en préstec del Gran Vals que Francisco Tárrega va escriure el 1902, ens ha servit per parlar de préstecs musicals, plagis, robatoris, impregnació i remix, un debat interessant a l'Optativa de 4t d'ESO, tot seguint el fil de Com sona el teu mòbil?       Sabíeu que aquestes tretze notes formen el primer to musical identificable en un telèfon mòbil? S'ha calculat que s'escoltava en tot el món 1800.000.000 vegades al dia, unes 20.000 vegades per segon, segons explica Julian Treasure en una TED Talk reveladora sobre els sons que ens envolten i els seus efectes.   El Nokia Tune també ha estat utilitzat per Solid Gold Chartbusters a la cançó I Wanna 1-2-1 With You.    I ens ha agradat especialment aquesta idea:     A l'aula cadascú ha agafat algun fragment en prèstec per crear un nou to de trucada. Hem retallat el fragment que ens interessava i l'hem editat amb Audacity tot aplicant un mínim de quatre canvis. Una de les creacions té molts més canvis. Do you guess?     Aquesta orquestra, en canvi, té un deute musical amb Windows i Intel.    

Com sona el teu mòbil?

Per què tries aquest to de trucada? Ho saps explicar? Trobes les paraules? A l'aula de Música ens ho hem preguntat.  Els nois i les noies del grup de l'optativa de Música de 4t d'ESO han compartit els tons dels seus mòbils per parlar del que els agrada i el que no, però també calia dir per què.   "Massa clàssic", "dissonant", "rítmic", "relaxant", "recorda quan érem petits" (!), "massa ràpid", "bona melodia", "sona com un bosc", "sorollós, fa mal a les orelles", "m'anima", "el timbre és suau", "em posa de mal humor", "no trobo la paraula", "m'anima a ballar", "no sé com explicar-ho", "és massa simple", "desafina", "no sé...", "em posa nerviosa"...     Tot just iniciem l'optativa de Música de 4t d'ESO 2015-2016. Ens hem adonat que recordem algunes de les paraules del vocabulari específic de la Música, i que potser durant l'estiu n'hem oblidat d'altres. Comencem! Amb algunes novetats...   Nova ordenació de l'Educació Secundària Obligatòria (25 d'agost de 2015)   DECRET 187/2015, de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria. (desglossat per matèries en pdf)   Música, Matèria Optativa, 4t ESO (pàgines 235-236)   Criteris d'avaluació   2. Ser capaç de comunicar i argumentar el gust musical propi i de respectar els gustos i les identitats musicals dels altres.   5. Saber exposar [...]

“Oh, l’amor!, tot ho arregla, tot ho esmena, tot ho fa bonic i divertit.” Òpera en un acte, de Mario Ros Vidal

Tots els nostres alumnes de 2n d'ESO han participat en l'estrena de  l'òpera "Oh, l'amor!", de Mario Ros Vidal, de la mà del Gran Teatre del Liceu, de Josep Maria Sabench al capdavant del Servei Educatiu del Liceu i de la proposta "Òpera a secundària", que enguany torna amb força amb una secció de la JONC dirigida per Elisenda Carrasco.         Com veieu, per fer una òpera es necessita la participació de moltes persones. Aquesta és una de les coses que hem pogut aprendre tot cantant des de l'escenari del Teatre Auditori de Sant Cugat. Hem viscut l'òpera des de dins, amb la nostra veu i el nostre compromís, tant en els assajos a l'aula com en els assajos parcial i general que hem fet aquests dies.   També ens hem vist a TV3! I al bloc Públics culturals, de la Generalitat de Catalunya.   Agraïm a la família del Guillem aquests fragments en vídeo que ens ha compartit.   El ball ja ha començat, qui sap com anirà!     Oh, l'amor, oh, l'amor, tot ho arregla, tot ho esmena!     El tema d'aquesta òpera és el primer amor i la tensió en les relacions familiars davant un amor adolescent. Ja veieu, el compositor Mario Ros ha [...]

XXI Trobada de corals d’ensenyament secundari

  Tot l'alumnat de 1r d’ESO ha participat en la XXI Trobada de corals d’ensenyament secundari. El concert d'enguany l'hem fet a l'Auditori AXA d'Illa Diagonal, el dia 14 d’abril de 2015. L’orquestra ha estat dirigida per Daniel Mestre i Dalmau, i s'ha format amb músics de l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell de Barcelona i dels conservatoris de Barcelona i de Badalona.     A l'inici de la Trobada, l'orquestra va interpretar la peça Al palau del rei de la muntanya, de l'obra Peer Gynt, del compositor norueg Edvard Grieg. Després ens va acompanyar les sis cançons del repertori.   Podeu veure el resum en vídeo del nostre concert del dia 14 d'abril. Felicitacions, cantaires!        

Creació melòdica. Dansa medieval

Fem melodies de creació pròpia a l'estil de les melodies de les danses medievals, les Estampies i els Saltarellos. Aquesta música era monòdica, acostumava a estar escrita per graus conjunts i tenia un àmbit estret, s'acompanyava de percussió, membranòfons i idiòfons, i és característica dels segles XIII i XIV.       Kalenda Maya és cançó de Raimbaut de Vaqueyras, un trobador provençal del segle XII. Té la melodia d'una Estampie de joglars francesos.     Assagem en grup les nostres composicions:       Hem assajat en grup i hem pensat coreografies per a les danses que ens recorden l'Edat Mitjana.       I després d'alguns assajos, els quatre grups de 2n d'ESO han interpretat les seves estampides medievals durant la celebració de Sant Jordi 2015.   2n D     2n C     2n B     2n A     #TGTempsdeCroades  

Projecte Melodia

Melodies creades pels alumnes i inspirades en altres llenguatges artístics, en aquest cas un poema cal·ligrama de Joan Salvat Papasseït: "Camí de sol, per les rutes amigues, unes formigues."   Àlbum de melodies, 1r d'ESO B     A l'aula hem escoltat totes les melodies i ens hem adonat que cadascú ha creat un gest melòdic diferent pel mateix poema, i tots ens han semblat molt expressius. Hem volgut fer encara una altra suma, la de la poesia, la música i el llenguatge audiovisual. Aquests vídeos han estat fets pels autors de les melodies, i en Ruben els ha posat tots junts. Gràcies, Ruben!   Camí de sol, per les rutes amigues... unes melodies!     Àlbum de 1r ESO C           Àlbum de melodies de 1r ESO A    

#BodyPercussion! Creació, escriptura i interpretació de percussions corporals polirítmiques. Rhythm is it!

  Timbres corporals a vàries veus, composició en grup, assaig,  edició digital amb Noteflight i interpretació, tos els elements per a un gran projecte creatiu.   The kings! from b.folch on Vimeo.   Les icones que fem servir per a cada timbre corporal pertanyen al llibre Percusión Corporal, de Fausto Roca. L'alumnat també ha inventat icones noves per a altres timbres corporals.       Percussió corporal from Marcel Serrat on Vimeo.     I la interpretació que van fer per Nadal la Sara, l'Anuar i el Marcel amb la col·laboració del Bheiron i la Sara:         4cants4veus from Aitor Ll. on Vimeo.            

Projecte “Melodia”

Unitat i varietat ha estat la consigna per fer una parella de melodies de creació pròpia (escrites a l'editor de partitures noteflight). Hem necessitat visualitzar en què consisteix compartir unitat i varietat, i per això hem començat per buscar dues imatges que fossin iguals, però diferents, o diferents, però iguals, una parella de fotografies que juntes poguessin explicar alguna cosa que no podrien explicar per separat. És a dir, en la seva diferència, mantenen alguna similitud, o en la seva similitud, mantenen alguna diferència.     Havien de ser imatges amb una llicència d'ús que permetés la seva reutilització per a fer una obra derivada sense finalitats comercials, així que també hem après a filtrar les cerques d'imatges segons les llicències i a cercar l'enllaç a la imatge original on poder trobar la menció a la llicència així com l'autoria.     Amb la lectura de les imatges triades calia definir els paràmetres melòdics que havia de tenir cada melodia, això és, si estaria en mode major o en mode menor, si estaria escrita amb valors rítmics curts o llargs, quin timbre havíem de triar (instrument), si la melodia tindria un àmbit ample o estret, si predominarien els salts o bé els graus conjunts, si seria [...]